Migracions mediambientals

Migracions mediambientals: definicions jurídiques

Les migracions sempre han caracteritzat la història de la humanitat. La deterioració o la destrucció de l’entorn natural ha pogut ser-ne la causa. Però, quines són les conseqüències jurídiques de la migració? Els migrants, reben sempre el mateix tracte jurídic? Tenen les migracions mediambientals reconeixement jurídic?

Estem a l’era de les migracions, fins i tot si no tots som lliures de migrar i no sempre qui ho fa té el dret a viure de forma regular en un altre país. Després de la Segona Guerra Mundial, es va desenvolupar un sistema de protecció dels drets humans que incloïa el dret d’asil. Malgrat això, durant un llarg període de temps s’ha debatut sobre la crisi del sistema d’asil perquè aquest ha patit fortes restriccions. Europa s’ha convertit en una fortalesa i a tot arreu s’erigeixen murs i barreres físiques per evitar l’entrada de persones. No tots els migrants són iguals: a cada categoria jurídica li correspon unes normes diferents per a l’entrada i la residència, així com diferents drets i graus de protecció.

En aquest escenari, la posició dels migrants mediambientals no queda clara. Són migrants voluntaris, econòmics o forçats, com els refugiats? L’augment del nombre de persones obligades a migrar per motius mediambientals ens ha portat a reflexionar sobre el reconeixement jurídic d’aquest tipus de migració mediambiental, tot i que encara falta una postura unànime sobre la seva definició..

Un dels primers termes identificats ha estat el de “refugiats mediambientals”. Recentment, s’ha utilitzat el terme refugiat climàtic per identificar a les persones que s’han vist obligades a deixar el seu país no per la transformació general de l’entorn natural, sinó pel canvi climàtic. Algunes organitzacions internacionals (UNHCR, OIM), han criticat l’ús del terme “refugiat” en cas d’aquestes migracions mediambientals. De fet, la Convenció de Ginebra de 1951 preveu l’estatus de refugiat a qui es trobi fora del seu país per por de ser perseguit. En el cas dels migrants mediambientals és complicat parlar de risc de persecució. A més, les persones que han patit un desastre natural creuen voluntàriament les fronteres del seu país. En lloc del terme “refugiat”, són preferibles paraules com “desplaçat”.

Els estudis promoguts pel Parlament Europeu i la Comissió Europea parlen de migracions provocades per causes mediambientals. L’ús de termes com migrant, refugiat o desplaçat ens pot portar a conseqüències jurídiques molt diferents i, per tant, al reconeixement de diferents tipus de drets.

Les qüestions que envolten aquest tema són nombroses, però el punt fonamental és el següent: la creació d’una categoria jurídica implica un acord en la seva definició, que al seu torn significa un acord de les causes i els efectes: a qui es protegeix i a qui s’exclou, a qui s’accepta i a qui es rebutja. En definitiva, significa reconèixer un fenomen existent i trobar-ne les solucions legislatives.

ASGI Associazione per gli Studi Giuridici sull’Immigrazione.

Migrants mediambientals: protecció jurídica

En l’actualitat, qui emigra per motius mediambientals corre el risc de romandre sense protecció legal. Qui es troba fora del seu país pot ser considerat un immigrant irregular, amb el consegüent risc de patir més violència i discriminació.

Alguns Estats intenten trobar-hi solucions, però són casos aïllats. Suècia i Finlàndia, per exemple, proporcionen el reconeixement d’asil o protecció humanitària als que no poden tornar als seus països per causa d’un desastre natural.

L’any 2008, el Ministeri de l’Interior italià va decidir suspendre les mesures de repatriació dels ciutadans de Bangladesh que residien il·legalment al país per la crisi que va provocar el cicló Sidr. No obstant això, Itàlia, a diferència de Suècia i Finlàndia, no va garantir cap forma de protecció especial ni va donar permisos de residència.

A nivell teòric, intentem determinar si els que emigren per motius mediambientals poden veure’s acollits pels instruments legals ja existents i, si cal, trobar nous instruments. Els instruments jurídics vigents només poden utilitzar-se quan les categories jurídiques en les que es basen són vàlides també pels migrants mediambientals. Per exemple, com a resultat de la pujada del nivell del mar, algunes illes-Estat de l’Oceà Pacífic poden desaparèixer. Els ciutadans d’aquests països es podrien trobar, literalment, sense Estat. En aquest cas es considerarien apàtrides i trobaren protecció en la Convenció sobre l’Estatut dels Apàtrides.

En altres casos, la degradació del seu entorn natural pot provocar inestabilitatviolació dels drets humans  o conflictes. Estudis recents, per exemple, mostren les connexions entre la sequera, la migració i el conflicte a Síria. En aquests casos, els migrants podrien haver estat protegits no només per les causes mediambientals, sinó també per les conseqüències de la degradació de l’entorn (violència generalitzada, persecucions, etcètera).

Molts acadèmics, en canvi, mantenen que els migrants mediambientals i la majoria de refugiats climàtics tenen característiques i necessitats diferents de la resta de migrants forçats i que, per aquesta raó, els instruments jurídics vigents no són adequats. En el passat, es va entendre que l’estatus de refugiat ja no era suficient i per això es van identificar noves formes de protecció, com la subsidiària o la humanitària. De la mateixa manera, avui dia necessitem diferents formes de protecció específica pel qui migra per motius mediambientals. Aquests nous instruments haurien d’establir el contingut d’una protecció evident i dels seus drets derivats, així com proporcionar el finançament per garantir-ne la protecció real i identificar els actors responsables de la seva gestió. En altres casos s’ha subratllat com la mobilitat hauria de considerar-se un recurs i no un problema.

Els països industrialitzats, que són els principals responsables del canvi climàtic, en lloc de frenar la migració des dels països més castigats pel canvi climàtic haurien d’afavorir-la. De fet, la migració representa en ella mateixa una forma d’adaptació: per facilitar la migració s’hauria de tenir en compte l’augment del grau d’adaptació a la degradació mediambiental. ASGI Associazione per gli Studi Giuridici sull’Immigrazione

Com afecta el canvi climàtic a la migració

Com podem diferenciar entre els diferents patrons migratoris provocats pels efectes del canvi climàtic? Temporals o permanents?

La migració temporal pot sorgir com a reacció a un desastre natural sobtat (un tifó, un huracà o un terratrèmol, per exemple) i provoca el desplaçament de la població. En aquest cas, quan el desastre ha finalitzat, la gent desitja tornar als seus llocs d’origen per reconstruir-los (com sol passar a Bangladesh, per exemple). En altres casos, quan el desastre és lent (com inundacions, sequeres o desertificació) i té un efecte a llarg plaç en el medi ambient, la població pot desplaçar-se de forma permanent (com en el cas de Filipines).

Forçada o voluntària? Per entendre la diferència entre la migració mediambiental forçada o la voluntària, veurem dos casos. Un desastre natural com el tifó Haiyan a Filipines, que va desplaçar a 4 milions de persones, pot obligar a la gent a abandonar les seves cases com acostumen a testimoniar les persones afectades per aquest tipus de desastres climàtics. Un altre exemple pot ser una llarga estratègia d’adaptació al canvi climàtic, com en el cas dels camperols mexicans que emigren als EUA a la recerca de feina: “El meu avi, el meu pare i jo mateix hem treballat en aquestes terres. Però el temps ha canviat… Ara la pluja arriba tard i produïm menys. L’única solució és marxar, almenys durant un temps. Cada any treballo entre tres i cinc mesos a Wyoming. És la meva font principal d’ingressos.” Miguel, 45, Hueyotlipan, Mèxic.

Pakistan és un altre exemple interessant: a més d’un gran nombre de desplaçats (a causa de les inundacions i dels corriments de terra) i l’absorció de refugiats de països propers (com Afganistan i Somàlia), Pakistan també té una llarga història de migració voluntària, i la seva diàspora és una de les més grans del món.

Creuament de fronteres o migració interna? Tot i que quan parlem de migració mediambiental predomina la migració dins d’un mateix país (com el desplaçament cap a les àrees urbanes al Sahel, en molts països d’Amèrica Llatina o a Xina), també trobem molts exemples on les persones creuen les fronteres nacionals (com els camperols mexicans citats anteriorment).

Hanna Mikes – Artemissziò Foundation

Migració mediambiental: qüestió de justícia

Als darrers anys el medi ambient com a propulsor de la migració s’ha col·locat en el centre dels debats internacionals. Aquests giren entorn de les definicions, les dades, les situacions i les polítiques que afecten als migrants mediambientals (veure també:

  1. (http://publications.iom.int/bookstore/f ree/MECC_Outlook.pdf .);
  2. (http://www.refworld.org/docid/53a3d9d64.html);
  3. (http://www.un.org/apps/news/story.aspNewsID=48201#.VVYU6SgwNqM);
  4. (http://publications.iom.int/bookstore/index.phpmain_page=product_info&cPath=47&products_id=1430).

Aquestes anàlisis mostren com el factor mediambiental influencia a tots els altres. Això és evident, per exemple, quan distingim entre les dues principals categories descrites en els textos de referència: d’una banda, els fenòmens mediambientals sobtats i bruscs; de l’altra, els processos lents i graduals.

Les dades sobre el primer tipus de migració mediambiental són fàcils de trobar, si bé la possibilitat de predicció és bastant limitada. La segona categoria és més difícil de definir perquè les seves causes sovint són graduals i “silencioses”. Malgrat tot, les conseqüències del canvi climàtic en les condicions de vida de la població són tan radicals com les conseqüències dels desastres naturals.

Algunes zones del planeta són punts clau del canvi climàtic, és a dir, allà on l’actual canvi climàtic accelera les condicions ja existents de degradació mediambiental. Un clar exemple d’això ho veiem en un estudi recent publicat a la revista Global Environment sobre la situació dels països al Sud del Mediterrani.

En aquests territoris, el canvi climàtic global ha provocat sequeres i augments de temperatura durant dècades i les previsions confirmen aquesta tendència. Aquests canvis tenen un fort impacte en l’agricultura regional (inclòs el proveïment d’aigua i el sistema de regadiu), en la fertilitat del sòl i, per tant, en la producció de blat i altres aliments bàsics, i també en les malalties i les plagues agrícoles.

De l’agricultura i l’economia rural, aquests problemes passen al conjunt del sistema econòmic i social. Com la producció de béns bàsics cada vegada és més difícil, la seva demanda augmenta. Els preus pugen, apareix la manca de “seguretat alimentària” i això genera, en molts casos, inestabilitat social i política. Egipte, per exemple, es va convertir en el major importador de blat del món per satisfer la seva demanda interna: més del 50% de les seves necessitats queden cobertes gràcies a les importacions. Aquest nivell fa que el país sigui molt vulnerable als canvis sobtats dels preus internacionals dels productes agrícoles, amb el risc d’incrementar les taxes de pobresa de la població (una nota: la demanda de cereal va en augment des que s’utilitza per produir biocombustible i com a aliment d’animals). Aquest exemple ens mostra les condicions típiques que empenyen a la població a emigrar: com podem distingir els factors mediambientals dels socials i polítics?

Obtenir dades d’aquest tipus de migració és molt complicat metodològicament parlant, doncs es fa difícil determinar l’impacte de les causes mediambientals en la decisió de migrar. El que necessitem és un canvi de perspectiva.

La migració mediambiental pot considerar-se una forma d’adaptació al canvi climàtic, però la seva principal existència implica una qüestió de profunda injustícia: els primers vint països més afectats pels trastorns mediambientals són responsables de només l’1% de les emissions totals de gas, i el 99% dels desastres naturals provocats pel canvi climàtic passen a països del Sud Global.

La quantitat de la població forçada a marxar pels processos vinculats al canvi climàtic, com hem vist, és pràcticament impossible de calcular. Però, sens dubte, els que han contribuït en gran part a les emissions de gas i al canvi climàtic no són els que paguen per això.

Lucia Carbonari, Irene Fisco – Cies Onlus

Project co-funded by
the European Union

This project has been funded with support from the European Commission. This publication [communication] reflects the views only of the author, and the Commission cannot be held responsible for any use which may be made of the information contained therein.

© 2014 Sameworld Project

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Read more