Canvi climàtic

Diferents causes del canvi climàtic

Des de l’inici dels temps, el clima de la Terra evoluciona constantment amb diversos índexs, encara que aquestes fluctuacions han estat lentes en comparació amb l’actual. És important considerar la velocitat d’aquesta variació, l’anomenada “escala del temps” dels canvis, per, d’aquesta manera, poder comprendre les diferents contribucions de les activitats naturals i antropogèniques als actuals canvis que pateix el clima.

La temperatura mitjana es regula pel balanç entre les energies entrants i sortints, les quals determinen l’equilibri energètic de la Terra. D’aquesta forma, qualsevol factor que provoca un canvi al total de l’energia entrant i sortint (la qual se sosté durant un llarg període de dècades o més), pot comportar un canvi climàtic. Alguns d’aquests factors poden ser naturals o “interns” del propi sistema climàtic, com per exemple els canvis a l’activitat volcànica, la radiació solar o l’òrbita terrestre al voltant del Sol. Altres causes són “externes” al sistema climàtic i se les coneix com “forçadors climàtics”, per evocar la idea que forcen o empenyen al clima cap a un nou estat de llarg termini. Aquest pot ser més càlid o més fred depenent de la causa que hagi generat el canvi.

Existeixen diferents factors que funcionen en diferents escales temporals, i no tots els factors que han estat responsables dels canvis climàtics de la Terra en un passat llunyà són rellevants pel canvi que experimentem en l’actualitat.

Els dos factors naturals rellevants en l’escala temporal del canvi climàtic contemporani són les alteracions de l’activitat volcànica i la radiació solar. Aquests factors influencien en primer lloc la quantitat d’energia entrant. Les grans erupcions volcàniques que emeten enormes quantitats de pols i sulfats refreden l’atmosfera, tot i que aquesta contribució sigui puntual i tingui relatius efectes a curt termini (que duren d’uns mesos a uns quants anys). Els canvis en la radiació solar han contribuït a modular el clima en els passats segles, però des de la revolució industrial l’efecte de l’augment dels nivells de gas hivernacle en l’atmosfera ha fet que la seva contribució com a “forçador climàtic” sigui, aproximadament, 10 vegades més intens.

Les variacions en els corrents oceànics o la circulació atmosfèrica (p.e. el fenomen del Niño), també poden influenciar el clima durant períodes curts de temps. Malgrat que això és important a causa del seu efecte en les activitats humanes -ja que determina els anys més calorosos, les sequeres més dures o les precipitacions més intenses-, aquesta variabilitat climàtica interna és natural i no contribueix a una tendència a llarg termini, la qual sí es veu regulada per la quantitat de forçadors climàtics antropogènics, principalment els gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.

Els científics creuen que els canvis naturals per si mateixos no poden explicar els canvis de temperatura dels últims 50 anys. Utilitzant la informàtica i els models virtuals, reprodueixen els diferents forçadors climàtics (tant naturals com antropogènics) i s’asseguren, abans de res, que aquestes simulacions siguin capaces de reproduir els canvis de temperatura observats en el passat recent. Si les simulacions només inclouen els forçadors climàtics naturals (com la intensitat del sol o les erupcions volcàniques), no poden reproduir de manera exacta l’escalfament registrat en aquest últim mig segle. En canvi, quan a aquestes simulacions se’ls afegeix els forçadors provocats per l’activitat humana (gasos d’efecte hivernacle), llavors sí que és possible reproduir els augments de temperatura recents a l’atmosfera i als oceans. Quan comparem tots dos forçadors, la dramàtica acumulació de carboni en les fonts humanes és, de bon tros, el principal forçador del canvi climàtic en aquesta última meitat de segle.

Stefano Caserini – Istituto Oikos

Som tots igual de responsables per l’augment de CO2?

Tots vivim al mateix planeta i un dels aspectes que compartim amb la resta d’habitants de la Terra és l’impacte de les emissions que alteren el clima, les quals ens estan portant ràpidament a la catàstrofe. Els gasos d’efecte hivernacle que afecten el canvi climàtic s’expandeixen molt ràpid per l’atmosfera.

Per tant, el canvi climàtic tindrà unes conseqüències severes sobre algunes regions de la Terra, sense cap relació directa, ni d’espai ni de temps, amb les zones on s’han produït les emissions. Com podem mesurar la responsabilitat de cada país per aquestes emissions i el conseqüent canvi climàtic?

No es tracta d’acusar a ningú en particular (ja que, fins fa 50 anys, pocs eren els que sabien o podien imaginar que el canvi climàtic es convertiria en una de les principals amenaces de la vida humana a la Terra). No obstant això, en les negociacions internacionals sobre el clima, la responsabilitat de cada país sí hauria de tenir-se en compte. Però l’objectiu real és identificar, de la forma més justa possible, les mesures que cada habitant del planeta, cada zona, cada govern, pot adoptar per mitigar i revertir la tendència. Existeixen tres principals criteris per fer-ho. El primer es basa en mesurar les emissions de gasos d’efecte hivernacle a cada país.

Amb el temps, aquestes xifres s’han tornat cada vegada més baixes i uniformes per poder aturar les emissions abans que sigui irreversible. Però, com podem mesurar les emissions de cada país amb el cicle de vida dels productes? Algunes emissions estan provocades per la producció de béns que es consumeixen en altres parts del món. Hauríem d’atribuir aquestes emissions al país productor o al país consumidor?

El segon criteri és d’origen històric; la industrialització. Ella és l’origen de la majoria d’emissions que contribueixen al canvi climàtic, i va començar en diferents períodes i països (en molts llocs encara no ha començat). Per això, i amb l’objectiu d’aconseguir convergència, el càlcul del CO2 que ha emès cada país en els últims dos segles (que són estimacions generals) ha de tenir en compte aquest element, que s’anomena responsabilitat històrica. Finalment, alguns països han superat ja la fase més intensa del desenvolupament industrial. Una evidència d’això és la deslocalització de moltes activitats contaminants. D’altra banda, moltes economies encara depenen de la producció per al seu desenvolupament i això genera una gran quantitat d’emissions que provoquen el canvi climàtic, especialment quan no poden utilitzar tecnologies més respectuoses amb el medi ambient ni tècniques que són el monopoli dels països industrialment avançats.

Per tant, quan calculem les emissions que emet cada país i la quantitat que se li hauria de permetre que produís abans d’assolir el límit irreversible, hem de tenir en compte les economies que encara estan immerses en processos d’industrialització o en vies de desenvolupament. La convergència que fomenta la creació d’un full de ruta conjunt de mesures per combatre el canvi climàtic ha de basar-se en aquests tres factors.

Guido Viale – Cies Onlus

Efectes del canvi climàtic a curt, mig i llarg termini

Durant les dècades anteriors, el canvi climàtic ha provocat diversos efectes a tots els continents, tant en el sistema humà com en el natural. A mida que augmenti l’escalfament global, encara experimentarem més conseqüències a curt termini en els propers anys.

Moltes espècies terrestres, marines i aquàtiques han canviat els seus espais geogràfics i els hàbitats migratoris com a resposta a aquest fenomen. La velocitat de canvi és més alta que abans, amb la qual cosa es fa més complicat l’adaptació de les espècies. Per aquest motiu, es preveu que l’escalfament global serà un factor important en l’increment de la taxa d’extinció de les espècies.

En moltes regions del planeta, les alteracions en les pluges i nevades o la consistència de les glaceres alpines provoquen canvis en els sistemes hidrològics, amb la seva influència corresponent en la qualitat i quantitat d’aigua. La reducció de les glaceres és un fet constatable pràcticament en tot el planeta, mentre que l’estiu en el mar de gel de l’Àrtic s’està allargant.

Per a les societats humanes, l’impacte del canvi climàtic generalment empitjora les situacions crítiques ja existents (pobresa, falta de menjar, gestió de la terra, migració a causa de les guerres, etcètera), i afecta a les poblacions més pobres i vulnerables en particular. De forma específica, els fenòmens extrems, com les onades de calor, les sequeres i les tempestes, tenen un impacte directe a les condicions de vida amb inundacions, incendis en els boscos, la disminució de les zones cultivables i la destrucció d’habitatges i infraestructures. També hi ha altres conseqüències més indirectes, com l’augment de preu dels aliments i les migracions.

Més escalfament global significa també més probabilitats de patir efectes severs, extensos i irreversibles. Degut a la pujada de les temperatures, reconeguda oficialment (amb una mitjana d’1ºC més que en els nivells preindustrials) altres conseqüències són inevitables, amb un nivell afegit a mitjà termini perquè la predicció és que les temperatures continuïn pujant en les properes dècades.

Sense una acció seriosa per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la mitjana de la temperatura global pot augmentar 4ºC o més, la qual cosa comportaria impactes severs i de llarg abast en els ecosistemes més fràgils, una significativa reducció de la biodiversitat i amenaces importants per a la seguretat alimentària global en moltes regions densament poblades. L’efecte combinat d’humitat i altes temperatures en algunes zones i estacions pot dificultar l’execució de moltes activitats humanes habituals, com el treball exterior.

El futur impacte del canvi climàtic variarà bastant depenent de la regió. Els efectes no es distribuiran equitativament o de manera uniforme a causa de la quantitat de factors diferents. Un exemple ho trobem a les baixes zones costeres i les petites illes-estats del Pacífic, que patiran grans efectes pel creixement del nivell del mar. Malgrat això, no és només qüestió de geografia. Els països més rics seran menys vulnerables als danys i estaran millor preparats per obtenir els avantatges de qualsevol possible benefici, perquè aquestes àrees solen tenir menys densitat de població i posseeixen més recursos inversors per prevenir i adaptar-se a aquests desafiaments (veure Unitat 8.3). Per contra, als països més pobres, al dependre més directament de la producció agrícola, seran més vulnerables a l’efecte del canvi de temperatures i del cicle hidrològic.

Stefano Caserini – Istituto Oikos

Opcions quotidianes individuals per a la mitigació

El terme “mitigació del canvi climàtic” es refereix a les mesures preses amb l’objectiu de reduir les emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle i a l’augment de l’absorció de CO2 pels boscos. Actuar per millorar les condicions del nostre planeta i ajudar a les comunitats afectades no és només responsabilitat dels qui estan en l’àmbit polític, econòmic i administratiu: la manera en què vivim el nostre dia a dia també és important.

Anna Brusarosco – CeVi

Una eina útil per entendre com afecten els nostres hàbits al medi ambient és la “petjada ecològica”, un indicatiu utilitzat per obtenir el consum humà dels recursos naturals comparat amb la capacitat del planeta per reemplaçar-los. Representa l’àrea productiva necessària per proporcionar els recursos renovables que utilitza la humanitat i absorbir els seus residus.

També han sorgit dos indicatius similars : la “petjada d’aigua” (que mesura l’apropiació de l’aigua potable en volums d’aigua consumida i/o contaminada) i la petjada de carboni (la quantitat total de gasos d’efecte hivernacle generats per les activitats humanes de forma directa i indirecta).

Al mesurar aquests indicatius en una població (un individu, una ciutat, un negoci, un país o tota la humanitat) podem calcular la nostra pressió sobre el planeta, la qual cosa ens ajuda a gestionar els nostres valors ecològics d’una forma més àmplia i emprendre accions personals i col·lectives per aconseguir un món on la humanitat visqui en concordança amb la capacitat de la Terra. Al mateix temps, al comparar “els nostres” valors a les petjades ecològica, d’aigua i de carboni amb els del Sud Global podem subratllar l’existència de disparitats i la nostra responsabilitat, com a ciutadans del Nord Global, vers altres comunitats que pateixen les conseqüències del nostre model de desenvolupament. Hem dit que la transformació és possible, i tots hem d’actuar localment, començant per les nostres opcions diàries, per mitigar el canvi climàtic.

Project co-funded by
the European Union

This project has been funded with support from the European Commission. This publication [communication] reflects the views only of the author, and the Commission cannot be held responsible for any use which may be made of the information contained therein.

© 2014 Sameworld Project

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Read more